Vers l'Orient, d'allà on surt el sol. Al tombant de la foscor, entre les tenebres, entre la soledat nocturna de la matinada, dels boscos asfaltats i feres amatents, on un sempre es troba perdut, perdut en la seva vida i en el mon, neix de la claredat-obscura l'alba orientada.
He crescut amb els meus mites, les meves eleccions i sobretot les meves memòries, que em recorden qui sóc i qui no sóc. Probablement, aquest conjunt abstracte de signes i símbols que he o m'han adoptat, podrien construir-me com un puzle, o aquells jocs de construcció de la infantesa, segons les lleis del big-data i futuribles enginys de la intel.ligència artificial, tan omnipotent ella.
Jo, avui, ho dubto!
(7/8/2019)
INDESINENTER
17.8.17
17.8.17
 |
| Gràfica de Frederic Amat |
11 de Setembre 2015
Barcelona...entre el seny i la rauxa
Se Chanta
Denant
de ma fenestra
i a un aucelon
tota la nuech chanta
chanta sa chançon
Se chanta, que chante
chanta pas per iu
chanta per m’amiga
qu’es da luenh de iu
Aquelas montanhas
que tant autas son
m’empachon de veire
miei amors ont son
Se chanta …………
Autas, ben son autas
mas s’abaissaren
e miei amoretas
vers iu tornaren
Se chanta …………
Baissatz-vos montanhas
planas levatz-vos
perquè pòsque veire
miei amors ont son
Se chanta …………
s.
XIV. Gasto de Phébus comte de Foix i Bearn
11 de Setembre 2014: El trajecte d'una il.lusió
Concert de Sant Esteve al Palau, 2013
11 de Setembre 2012: una "Diada" per recordar
Molta gent...diuen 1.500.000...
Expressions d'alegria, de satisfacció, emocions intenses...probablement un estat d'ànim que expressa, de maneres diverses, allò que s'ha dit tantes vegades de la voluntat de ser d'una part important del país.
Ara, just després, el ball mediàtic dels intents d'aprofitament partidista i de les vergonyes i omissions (com les noticies de TV1, etc. ).
Mes enllà de lo declarat per uns i altres, em pregunto quins desencadenants, quines motivacions fan aplegar-se aquesta munió de gent?...i tantes i tantes estelades?
Si, ja se, quines son les justificacions i explicacions que ens donem (des de la maduració de la que parla la Muriel Casals, la possible resiliència d'aquest poble -mencionada en el discurs de Toni Soler "2014:saber guanyar"-, etc. etc.), però avui, en la nostra societat líquida en la que cada vegada mes el subjecte esdevé objecte-mercaderia, quina seria la metàfora que inscriuríem en aquella bandera negra?, bandera que els defensors de Cardona el 1714 rotularen com "Viurem lliures o morirem".
Hi han uns imaginaris compartits que conformen o conformaren el nostre system in de mind...cal conèixer per transformar!
Potser davant la incertesa i les inseguretats del moment l'afirmació d'uns sentiments de "ser" i "ser-amb-els-Altres", com a valor i referent, ha actuat com a vincle? o fins a quin punt la "nació que ha de néixer" encarna aquell supòsit d'"aparellament" del que parlava Bion?...
De moment se'm plantegen moltes preguntes...que les prefereixo a les respostes...això si, com diu aquell, "amb il.lusió".
Cap al final del 2011...
"S'adona que s'acosta l'hivern, els dies freds i les nits llargues dels hiverns de la seva infància i de sobte el passat es converteix en futur" (Sunset Park. Paul Auster)
 |
| Place du Tertre by night with Christmas lights, Montmartre. Paris, France |
La societat contemporània (nosaltres) també juga la seva part en configurar com desitgem veure’ns a nosaltres mateixos i als nostres malestars. Quan les coses van malament volem anomenar ràpidament el problema i evitar així la tasca d’exploració.
En el dol es fa necessari emmarcar un espai, pensar la mort simbòlica, veure que hem perdut en l’Altre i qui érem per l’Altre.
Necessitem constituir el nostre objecte separant el lloc buit de l’objecte perdut de les imatges de les persones que l’ocupaven.
En l'inici del 2011...
Gira-sol
Gira-sol (Helianthus annuus). A la Xina el gira-sol és un aliment de la immortalitat.
Simbolitza el sol giratori o la llum mòbil que brolla de la font solar.
Després d'haver ornat els caps dels emperadors romans i els reis de l'Europa oriental i l'Àsia, s'utilitzava en la iconografia cristiana per caracteritzar les persones divines.
Simbolitza l'actitud de l'amant, de l'ànima, que torna contínuament la seva mirada i el seu pensament cap a l'ésser estimat.
Simbolitza la pregària i la devoció.
A la llegenda grega (Ovidi, Metamorfosi) Clitia és estimada i després abandonada pel déu del Sol, Apol•lo. Clitia, inconsolable, es consumeix de tristesa i es transforma en heliotropi, la flor que sempre gira cap al sol. Simbolitza la incapacitat de sobreposar-se a la seva passió i la receptivitat a la influència de l'ésser estimat.
