Per explicar i imaginar el que m'inspiren els detalls...

Fent camins


"Como consecuencia de ello (la primera guerra mundial), todos nosotros perdimos un mundo: nuestro mundo... Comprendi que incluso los paisajes, los campos, las naciones, las razas, las cabañas y los cafés están sujetos a una ley natural más fuerte que les permite convertir la lejanía en algo cercano, hacer que lo que es ajeno a uno se convierta en algo familiar, unir lo que tiende a disgregarse." (J. Roth, "La cripta de los capuchinos")



Els transits de la malaltia (2019)

He viscut tota mena de transits, des de que em començaren a aparèixer els primers indicis conscients de la malaltia, fins avui 17 de juny que escric aquestes quatre ratlles.

Transits experiencials que he intentat entendre i mentalitzar i transits estrictament físics que representen uns sentits determinats.

A simple vista les dues estructures dels edificis, H. Clínic de Barcelona i Parc Sanitari Pere Virgili, semblen tenir aspectes comuns. Curiosament l'estructura física del Clínic sembla aquells edificis pensats per J. Bentham el S.XIX, una presó amb el seu panòptic.

L'altre, el Pere Virgili d'ara, fou l'anomenat encara Hospital militar.







Fent memòria... (setembre 2017)

Exposició a la presó Model de Barcelona, després del tancament de la centenària institució del sistema panòptic disciplinari.

En record dels presos i sofriments.

Records de lluita i compromís pels drets i llibertats civils i nacionals de Catalunya en la negra nit del franquisme.

Els vincles entre nosaltres van crear un espai mental de fraternitat i llibertat que els murs i barrots no podien empresonar.


Les fotos volen representar l'empresonament dels 113 membres de la Permanent de l'Assemblea de Catalunya (la detenció es va produir a l'església de Sta. Maria Mitjancera el 28.10. 73, assaltada per la policia franquista per terra i per aire)










Sovint la lluna ha sigut guia de caminants...



Vídeo DE BABAK TAFRESHI

La lluna plena que s'aixeca el 10 de juliol de 2017 sobre la llum de Boston. Situat a Little Brewster Island, a 9 milles de la costa de Boston, la llum original construïda en 1716 va ser el primer far als EUA



Passejant per l'Occitània i el país Lauragais (Agost 2010)

Terra de turons suaus, de grocs verdejats i verds que s'enfilen al costat de marrons sorrencs i càlids, tot amarat pels vents que perfilen aquests paissatges arrodonits.


Aquests colors i formes tenen aromes de tranquil.litat i calma disponible, de nostàlgia.
Hom es pot perdre per les innombrables rutes, camins i carreteretes, que transitan amagades i sorprenents darrera, al costat, amunt i avall, dels turons i turonets.
Set dies, qui sap...Ho conec i em disposo a transitar per a descobrir (-me), sense horitzons massa definits, que es van perfilant com si d'aquells camins es tractés.
St. Fèlix Lauragais és punt de partida i d'arribada, n’és l'expressió.

Hi ha a St. Fèlix dos llocs de guaita extraordinaris, un és el mirador, al costat del castell, des d’on es pot veure tota la plana, el “graner de l’Occitània diuen”, i en un dia clar els Pirineus al fons, quasi 360º que es repeteixen amb cadències similars. L’altre lloc de guaita és la terrassa del restaurant de L’Auberge du Poids Públic, al fons al llindar amb l’horitzó Puylaurens. Deu graus de diferència amb Barcelona. És el clima que em convé.

Revel. Les Halles i el mercat dels dissabtes, on es poden trobar productes de la terra (no sempre, també hi apareix algun plàstic) des de formatges, sobretot, a embotits, verdures, etc. Fer un cafè a la plaça és un goig dels sentits entre la multitud del mercat. La calma de St. Fèlix es trenca amb el mercadeig a les halles.

A la tarda del segon dia visito, a Castelnaudary (Castell nou d’Arri), una exposició sobre els refugiats republicans i els camps que hi havien al Llenguadoc, és una expressió del drama de l’abandonament, quasi per tothom, dels refugiats, tot i que desprès els francesos se’n varen haver de refiar en la lluita contra els nazis. Al Museu del Lauragais hi havien també unes escultures de l’Apel.les Fenosa (coure, metall dur expressat amb una força que l’estilitza) i uns quadres d’en Joan Jordà.

He fotografiat alguns camps de gira-sols. Crec que giren d’esquena al sol.



INNO OCCITANO



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada