Plantejar la qüestió del que és grupal i més
en concret dels grups nombrosos (grups grans[i]),
suscita diferents interrogants, des dels més escèptics que poden qüestionar la
seva mateixa existència i utilitat fins a aspectes com la perspectiva del seu
abordatge i sobretot qüestions de fronteres o límits del propi espai grupal,
com el paper de l'individu i el grup, la persona i el rol, el públic i l’íntim,
els grups petits i els grups nombrosos, etc.
D'altra banda, els desenvolupaments
tecnològics recents i en concret les xarxes digitals semblen plantejar una
dilució dels límits relacionals i comunicacionals, canvis en les formes
d'interacció, percepció i vivències dels subjectes entre el virtual i el real.
Però en tot cas, semblen re-emergir fenòmens grupals diversos, a diferents
nivells, com poden ser el cas del paper exercit pels mitjans digitals a les
"Primaveres àrabs" o les actituds i usos quotidians dels grups de
WhatsApp.
Parteixo del supòsit de l'existència d’allò grupal
com a fenomen primari, psicobiològic i social, doncs crec que hi ha sobrades
evidències d'això. El que és grupal pot ser vist des de diferents perspectives,
des de l’estrictament observacional, com a objecte de coneixement d'una
dinàmica social, fins a una forma d'operar, accionar i transformar. Com deia
Pat de Maré[ii] "el propòsit declarat del grup gran és
permetre a la gent aprendre a parlar amb els altres; aprendre a dialogar.
"
Un dels interrogants, als quals em referia
més amunt, és la qüestió complexa i polèmica de la identitat grupal. Sabem de
la identitat individual, però ¿podem parlar d'identitat en els grups grans o
nombrosos ?. La meva resposta és clarament afirmativa, tant des de la meva
posició reflexiva com des de la meva experiència professional i relacional. Una
altra cosa és que la creixent complexitat del bosc ens dificulti veure els
arbres, és a dir, que en la nostra visió puguem distingir-nos com a subjectes
individuals i alhora com a subjectes grupals, el que W.R. Bion denominava com
"visió binocular".
La identitat individual depèn dels vincles
entre el que és personal i el que és col·lectiu, i es desenvolupa a través del grup
primari familiar que està en relació amb determinats grups grans i les cultures
que d'ells dimanen. Els grups són aquests vincles.
Les identitats grupals de grup-gran són
constructes culturals i històrics que remeten al si-mateix, a la similitud i
continuïtat compartida entre els membres d'un grup i a la relació amb els
altres (aquells que tenen una diferent identitat de grup-gran), són àmplies
comunitats d'individus que comparteixen els mateixos sentiments, afectes i
passions (nacionals, religioses, o ideològiques), són el resultat compartit
d'orígens, mites i continuïtats històriques, realitats geogràfiques i altres
aprenentatges realitzats en la família i en la pròpia comunitat. Les identitats
grupals no són eternes, sinó en constant evolució i redefinició amb alguns
elements de invariància[iii]
(ex. la llengua en una comunitat).
Les identitats de grup-gran es modulen i
manifesten en forma de grup o comunitat per ex. som maoris; som alemanys; som
catalans; som jueus; som comunistes. En aquest sentit sembla difícil pensar la
nostra identitat sense fer referència als diversos grups als quals pertanyem.
La identitat grupal és una complexa
estructura sistèmica i intersistémica (pertanyem a més d'un grup i a subgrups),
que es construeix a través de vincles d'identificació (transpersonals i
intergeneracionals) amb el grup de referència i les seves estructures de
lideratge, establint una relació d’ipseïtat amb el propi grup i alhora
diferenciant-se d'altres amb identitat diferent. La identitat grupal és tan
necessària per als grups humans com l'aire ho és per als pulmons i el sentit
per a la ment.
Però la vivència d'identitat és una cosa que
va amb cada subjecte, és a dir, no estem contínuament pensant en ella, excepte
quan hi ha un context o un conflicte que afavoreix la seva emergència perquè
al·ludeix o amenaça la nostra manera de sentir, decidir i actuar. Tornant a
l'exemple anterior, nosaltres no solem pensar en la necessitat de respirar i
només ho fem quan hi ha algun tipus d'impediment, real o imaginat, que ens
dificulta aquesta acció.
Probablement els moments actuals siguin
moments d'aquesta re-emergència, en els quals les identitats grupals cobren
protagonisme en els més diversos àmbits (socials, culturals, polítics i
ideològics), un protagonisme que en no pocs casos adquireix un caràcter de trauma
social intergeneracional[iv] (
per ex. el conflicte amb els refugiats), ple de prejudicis hostils i malignes.
Marcel Cirera juliol 2017
[i] Amb el
concepte "grup-gran" em refereixo a una idea de grup, ja definida per
diversos autors des de diverses òptiques (Foulkes, Maré, Volkan, etc.), compost
per gran quantitat de persones, que poden ser milers o milions, que
interaccionen de diverses maneres, com un tot, en base a uns suposats
compartits. És un constructe conceptual que permet observar un gran nombre de
fenòmens socials i polítics com la xenofòbia, el racisme, els lideratges
socials, el nacional i diversos moviments i comunitats socials.
[iii] Per
invariància entenc, aquells elements del sistema anterior, que en un procés de
canvi, poden ser reconeguts en el nou tot i que no amb un sentit de permanència
sinó de transformació.
[iv] Ver artículo: “Memoria
y transmisión intergeneracional del trauma”. http://insightsneuromarketing.blogspot.com.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada