Per explicar i imaginar el que m'inspiren els detalls...

5 de març 2015

El pensament positiu: un pensament sense pensador


"Tot se suporta en aquesta vida/ menys una successió de bons dies"  (Goethe)


Un fantasma angelical recorre el món: el pensament positiu. Un estol de profetes (coaches, trainers i consultors variats) anuncia arreu el seu poder salvador.

Nascut fa ja bastant temps en l'Amèrica profunda (USA), de la mà d'uns predicadors i impregnat del puritanisme calvinista, avui senyoreja a plaer pels més diversos confinis de la terra, professions i activitats diverses, amb l'objectiu de lubricar els mals contemporanis de les gents i oferir camins d'èxit i felicitat.

Pensament positiu?, sona gairebé a oxímoron. Però, anem a pams.

Recordo una coneguda anècdota en la qual Van Gaal, entrenador del Barça, va dir en una roda de premsa, dirigint-se a uns periodistes als quals recriminava crear mal ambient en el club: “la teva interpretació sempre negativa, mai positiva” (pronunciat a l'estil neerlandès, la “v” sona com una “f”). Gairebé suficient per entendre el dolent i el bo. Si ho pensem de nosaltres mateixos (sóc positiu o negatiu?), sembla clar el que tendirem a respondre.

Els sinònims de “positiu” no deixen lloc a dubtes: afirmatiu, cert, veritable, inequívoc, bé, optimista, efectiu, pràctic, pragmàtic, etc. L'adjectiu “positiu”, seria com una metàfora “morta” (els lingüistes em corregiran) que conceptualment pot organitzar-se per metàfores  orientatives com per ex. a dalt/a baix  i dreta/ esquerra, amb el que el “positiu” és “a dalt” i el “negatiu” és “a baix”; el “positiu” és “dreta” i el “negatiu” és “esquerra”.

I més enllà, associativament, podem pensar que “el positiu” és el “feliç”, el “bé”, el “racional”, la “virtut”, etc. El camp semàntic d’allò “positiu” està llaurat fa temps.

El “pensament” és un procés complex en les seves diverses dimensions. El pensament com a fenomen mental probablement suposa la fluctuació i oscil·lació entre estats mentals de disgregació o dispersió i d'integració (aquesta seria la matriu del pensar en l'epistemologia de Bion). Suposa l'absència o un “buit” que és necessari tolerar i contenir. L'origen del pensar, segons ell, tindria a veure amb la capacitat del reverie matern per rebre i transformar la identificació projectiva comunicativa del bebè. El desenvolupament del pensament seria anàleg al procés “digestiu”, un procés capaç de conjugar l'expectativa d'una satisfacció i la tolerància a la frustració o absència de la mateixa, la qual cosa donaria pas a una emergència del símbol.

Aquesta visió sobre el pensament, sembla clar que poc té a veure amb el que pregonen els apòstols del pensament positiu, que més aviat seria com  unes farinetes fàcilment digeribles i excretables, com un missatge tipus Prozac, màgic, bo, i un commodity ataràxic per a temps turbulents.

Més enllà dels seus termes (“pensament” i “positiu”), vegem què és el que s'enuncia i pretén transmetre amb el concepte pensament positiu, doncs malgrat la seva notable extensió i aplicació en molt diferents àmbits (trobar parella, aprimar-se, enfrontar-se amb una malaltia, maneres de fer-se ric, gestionar adequadament una empresa, ser un bon líder, etc.) podem conjecturar uns significats i efectes comuns en l'ús d'aquest concepte.

Quan es diu, “Cal ser positiu”, i variants del mateix, és una apel·lació a la idea de ser optimista i que sent optimista, i per tant positiu o pensant en positiu, tindràs resultats també positius (sigui en salut, èxit o prosperitat) i viceversa. Aquests enunciats es repeteixen fins a la sacietat per part de coaches i llibres d'autoajuda, de la mateixa manera que la repetició d'aquests enunciats per part d'un mateix és una de les prescripcions dels experts, i si és necessari ajudant-se de variades tècniques de “relaxació”. Una de les frases atribuïdes a Dale Carnegie (clàssic inspirador del pensament positiu i autor del, encara avui, supervendes “Com guanyar amics i influir sobre les persones”) deia “Better and better every day”.

Sens dubte, sembla que aquesta manera de fer és benvinguda i acceptada encara que sigui un camí de  “més del mateix”, si no triomfes o no aconsegueixes el teu objectiu la resposta és persistir o que no t'has aplicat prou i has de seguir i seguir. Però és que a més el pensament positiu, en les seves diverses i variades expressions, planteja la paradoxa de ser optimista, ser feliç, o el que sigui, a través d'una obligació en la qual un està atrapat, amb la conseqüència que el no aconseguir-ho comporta un sentiment de culpa per no estar a l'altura o no saber. En el fons és una pedagogia amb el tuf del dur puritanisme (la teva obligació ha d'agradar-te), això sí, sota un mantell cosmètic que abona el simulacre.

Què passa si tinc pensaments negatius? Doncs les receptes, més o menys adornades, consisteixen a reprimir i bloquejar el malestar, negar els sentiments. Ja sabem que passa quan això succeeix, que torna a aparèixer el mateix sota una altra forma i no seria gens estrany que aquest malestar negat s'encarnés en el propi cos.

En conseqüència la negació i dissociació de l'experiència emocional i la no tolerància a la frustració impossibilita l'emergència del sentit, per aquest motiu el pensament positiu es fonamenta en un tipus de pensar- sense- pensament, és a dir, una espècie de rigidesa del món representatiu o una posada en acte d’allò perceptiu sense procés de mentalització. Aquest és el sentit del pensament positiu com a oxímoron.

En diferents esdeveniments, grups d'autoajuda o conferències dels gurus del pensament positiu, en el seu èxtasi, s'arriba a afirmar que “cal evitar a les persones negatives” i òbviament relacionar-se amb les que  són com tu hauries de ser, positives.

“Evitar a les persones negatives” és com dir “L'infern són els altres” (acte final de l'obra teatral de J.P. Sartre, “A porta tancada”), bonic colofó sobre com el pensament positiu entén l'empatia i alhora un clar exemple de pensament esquizoide.

Podríem seguir amb una infinitat de receptes pròpies d'aquesta manera d'entendre les coses, però totes repeteixen i donen voltes sobre el que s'ha dit, com una espècie de pensament “zombi” (éssers sense ànima, la destinació de la qual és empassar i empassar).

En definitiva, el pensament positiu apel·lant a un efecte cosmètic de les experiències, al simulacre i a l'imperatiu del més i més esdevé una bona poció, unes vegades màgica i altres emparada en cert cientifisme, per suportar aparentment els ritmes trepidants, accelerats i voraços del consumisme líquid.

Seria bo per al nostre gaudi i salut mental despertar-nos d'aquest somni terrorífic que és el pensament positiu.



Marcel Cirera                                                                                             Febrer 2015