Per encàrrec de la Federació Catalana d'Entitats contra el Càncer (FECEC) es va realitzar (2014) un estudi i elaboració d'un pla d'acció per a la Millora de l'Experiència dels Supervivents de Càncer a Catalunya (http://www.juntscontraelcancer.cat/wp-content/uploads/Pdf/Supervivientes_CAT.pdf)
El treball el va realitzar Epirus Consultoria de Serveis Sanitaris.
Equip de consultors: Oriol Ramis, Marcel Cirera, Pau Farràs, Eulàlia Masachs i Dolors Ruiz-Muñoz.
Objectiu: Conèixer el nombre de supervivents de càncer a Catalunya, les seves vivències i identificar propostes d'actuació.
Metodologia: Càlcul del nombre de supervivents amb un diagnòstic de càncer en els cinc anys anteriors (per edat, sexe, tipus de càncer i territori).
Set grups d'exploració considerant edat, sexe, tipus de càncer i situacions personals i dos grups de professionals.
Dues jornades de treball amb les entitats de la FECEC per ajustar el diagnòstic i identificar propostes d'actuació.
Resultats: A Catalunya, l'any 2012, 107.778 persones més grans de 14 anys vivien amb un diagnòstic de càncer realitzat durant els 5 anys previs (60.606 homes i 47.172 dones). L'increment anual des de 2007 és d'un 1,7% en el cas dels homes, i d'un 1,6%, en les dones.
La finalització del tractament mèdic es percep com a abandó per la desvinculació amb el sistema sanitari i per l'acumulació d'emocions sovint poc elaborades. La transició de "malalt / a" a acceptar-se com a "persona supervivent" representa encaixar l'experiència viscuda i redefinir aspectes de la vida. Es detecten mancances relacionades amb les seqüeles físiques, la reinserció laboral o la necessitat de reorganitzar la vida.
Les associacions supleixen mancances del sistema formal d'atenció a la salut però amb un rol diferent i àrees d'actuació pròpies: relació social, orientació econòmica i fiscal, suport a l'educació, suport a les relacions familiars ia les tasques domèstiques, atenció a les seqüeles ia la cronicitat i reintegració en l'àmbit laboral.
Conclusions: Els supervivents de càncer creixen any rere any. Han de passar d'un sistema de dependència intensa, en la qual estan en mans d'altres, a estar en mans de si mateixos. Les associacions poden tenir un paper rellevant donant suport a aquesta transformació i en la cobertura d'altres necessitats no sanitàries.