Per explicar i imaginar el que m'inspiren els detalls...

20 de febr. 2014

Supervivents de càncer a Catalunya


RESUM PER A LA PREMSA

Supervivents de càncer a Catalunya

La millora de la  prevenció, la detecció precoç, el diagnòstic i el tractament del càncer ha comportat en les últimes dècades un augment de la supervivència.

A Catalunya l’any 2012 hi havia aproximadament 107.778 persones que convivien amb un diagnòstic de càncer (60.606 homes i 47.172 dones). Es constata que l’augment anual de supervivents és al voltant de l’1,6% en les dones i de l’1,7% en els homes. Per tipus de càncer el de pròstata en els homes i el de mama en les dones són els de major prevalença.

Cada any es diagnostiquen també uns 200 càncers infantils (en menors de 15 anys).

Quan el metge et diu “a partir d’ara pots fer vida normal”
Els resultats de la investigació qualitativa encarregada per la FECEC[1] sobre les vivències de persones que han finalitzat un tractament oncològic  conclouen que:
Els supervivents necessiten encaixar l’experiència viscuda i reorganitzar la vida

En el moment del diagnòstic d’un càncer el sistema sanitari es converteix en l’eix entorn del qual gira el dia a dia dels pacients i de les seves famílies. Malgrat ser una etapa dura on s’han de passar moments d’incertesa i de patiment físic i psíquic, l’objectiu és clar: la lluita contra la malaltia. L’experiència es descriu com un moment en què es rep molt suport per part dels professionals i de l’entorn.
  
La necessària desvinculació dels serveis de salut a la finalització del tractament, provoca una sensació de desempara que és comú entre els supervivents i, en el cas dels infants, en els pares. El retorn a la normalitat significa encaixar l’experiència viscuda i redefinir molts aspectes de la vida.
La malaltia i el seu tractament poden deixar seqüeles físiques: mutilacions, cronicitat,...però també seqüeles emocionals: canvis en les relacions familiars i de parella; pèrdua de la feina; vivència d’estigma social;...i no sempre es troba el suport necessari per poder-hi fer front.

Destaquen les dificultats del supervivent per a la reincorporació laboral i en l’àmbit financer
En la tornada a la vida quotidiana de les persones que han patit un càncer, destaca  especialment les dificultats en l’àmbit laboral, com les d’adaptació al ritme de treball, situacions d’abús en la rescissió de contractes a partir de la malaltia o la necessitat de reorientació en el cas de treballadors autònoms. I en l’àmbit financer, on es troben impediments  per obtenir crèdits bancaris o assegurances, degut a un criteri obsolet sobre la supervivència de persones amb càncer. En el cas dels infants i joves preocupa  la reincorporació al mon educatiu.

Les necessitats del supervivent van més enllà del sistema sanitari

Passar del guarir al tenir cura

El creixement del fenomen del supervivent de càncer planteja d’una banda la necessitat d’oferir un suport que ajudi a l’adaptació d’aquestes persones, infants i adults,  a una nova situació. Aquest suport ha d’oferir la possibilitat d’una elaboració emocional de l’experiència viscuda i la cobertura de necessitats operatives concretes: maneig de seqüeles, consells dietètics, assessorament laboral i educatiu, ... La persona ha de passar d’estar en mans dels altres a estar en mans d’ella mateixa.

Es tracta d’un treball de proximitat en el marc d’allò que és psicosocial pel qual les entitats i associacions de lluita contra el càncer tenen un posicionament adequat.

Promoure canvis  socials que ajudin a la reincorporació

Cal millorar la normativa laboral o els criteris financers per tenir en compte la realitat del supervivent de càncer, així com evitar l’estigma social augmentant  el coneixement de la realitat de supervivent.

Continuar aprofundint en el coneixement de la realitat del supervivents

Tenint en compte les especificitats dels diferents processos oncològics i les diversitat de realitats, segons l’etapa vital, situació social,...és important seguir estudiant aquest fenomen per adequar les mesures de suport necessàries.





[1] “Supervivents de càncer a Catalunya”. FECEC-EPIRUS. 4.2.14