30 de nov. 2011
Sobre la "Ceguesa per falta d'atenció".La Ceguesa Quotidiana.
Dins de Barcelona Neurociència.
Amb Robert Teszka, neurocientífic del Cognitive, Perceptual and Brain Sciences de la University College London (Regne Unit) i mag.
Ceguesa per falta d'atenció from Barcelona Cultura on Vimeo.
The Monkey Business Illusion by Daniel Simons. Check out our new book, THE INVISIBLE GORILLA for more information. Research based on this video was published in July 12 in the open-access journal i-Perception. Learn more at www.theinvisiblegorilla.com.
21 de nov. 2011
Apòstols, pregoners i testimonis de la religiositat laica
Probablement uns dels trets més característics, i no menys comentats, de l'inici del nou mil·lenni siguin les vivències d'incertesa, desorientació i por, amb la consegüent ansietat associada i potser, el pitjor, el clima que s'instal·la com a resposta en les relacions (quotidianes, comercials, institucionals i d'altres), un clima de sospita, desconfiança i suspicàcia persecutòria.
Podríem pensar que, sobretot en situacions de crisi, les experiències i respostes sempre han estat així, però no, doncs la vivència del malestar actual i les respostes davant el mateix, son una construcció social pròpia del desenvolupament de la nostra societat "hipermoderna" i "liquida" que ha constituït un subjecte, per allò bo o dolent, fortament individualitzat, àvid d'objectes, connectat però feblement vinculat, paradoxal, etc. amb l'anhel de noves seguretats ("L'última utopia de la nostra època hipermoderna és la Seguretat "G. Lipovetsky1), trajectes nous i a la recerca d'allò que s'ha denominat la "Civilització empàtica "(J. Rifkin, 2010).
El final del s.XX fins avui s'acompanya, entre d'altres fenòmens, de la crisi dels grans metarelats (les grans ideologies i paradigmes nascuts a partir de la il·lustració, etc.) i dels marcs de referència grupal i identitari (la família, la classe social, els partits, etc.) deixant un "buit" que s'ha anat omplint, més o menys parcialment, amb visions (el pensament postmodern, la Societat-xarxa, etc.) idees i creences, unes en certs casos amb caràcter ideològic, i d'altres més o menys circumstancials, fràgils i làbils, que impregnen la quotidianitat.
En aquest sentit, en allò quotidià s'han anat construint uns determinats fenòmens socials (creences, relats, etc.), de diferent índole i calat, que en el meu entendre actuen com a dinàmiques compensatòries (quasi homeostàtiques) d'aquell anhel de seguretat i de noves cerques.
Aquests sistemes de creences, discursos o relats, més o menys ideològics, es construeixen a partir de dos processos claus del desenvolupament de la nostra societat actual, per una part l'accelerada transformació a través de les TIC i per altre, els coetanis i determinants avenços en Neurociències , representant tots dos, entre altres aspectes, una revaloració i renovada expectativa d'allò Tecnocientífic.
Aquests nous discursos socials, interconnectats entre ells, actuen com una espècie de nova religiositat -religare 2 - laica.
Els subjectes generadors i portadors d'aquests discursos els descriuré com unes possibles tipologies d'actitud: "Apòstols de l'objectivisme", "Pregoners encapsulats" i "Testimonis de les Neurociències".
Qui més, qui menys podem reconèixer en elles alguna part nostra.
Els "apòstols de l'objectivisme", son aquells que consideren que la realitat és allò que hi ha davant dels nostres ulls, és a dir, els que dirien "si pots veure-ho és real i físic, si no pots, és irreal i mental". Exemples d'això, amb efecte tranquil·litzador, serien: "El meu fill no és boig, el que té és un problema en el cervell", o també l'estesa idea que el dolor es pot mesurar en números, etc.
Curiosament aquesta posició científica (no només) es contraposa amb la d'altres científics (no només) que consideren que no existeix cap realitat física que puguem comprendre amb objectivitat total (paradoxes de la vida actual!)
Aquests creients de l'objectivisme (que abunden al sector de la IM) solen justificar-ho a través d'allò que és científic i d'allò que no ho és, quan precisament ara gran part de la comunitat científica (neurocientífica) reconeix i declara que el "95%" de les nostres conductes tenen una base inconscient (paradoxes de la vida actual!).
A la vista d'això, com podem explicar, el que encara en s'ensenya a moltes escoles de negocis i facultats, que "fem una compra racional i una compra emocional"?.
Els "Pregoners encapsulats" es corresponen amb una sèrie d'actituds pròpies d'alguns "experts", "coachs" i "divulgadors", amb uns discursos -receptaris propis de l'autoajuda, prescriptors benintencionats de les últimes novetats i claus per a l'èxit i el triomf, i tot això ben adornat amb el "Pensament positiu".
Una versió específica d'aquests són els "Trobadors de la xarxa" (incansables vehicles de cites i màximes). Potser el Sr. E. Punset sigui la reificació millor encarnada d'aquest perfil, com a figura del pare bo, "coleguilla" i trempat, que reparteix àmplies dosis d'ataràxia. Necessitem trobar veritats segures en el bosc de la incertesa?
Per últim, i amb una enorme ressonància en els àmbits més diversos, hi han els "Testimonis de les Neurociències", d'efecte transversal en la seva influència i gairebé diria que tendencials.
Aquesta transversalitat és notòria en les actituds que s'adopten com a "Seguidors", en els que les idees es transformen en creences i aquestes en ideologia, no sent patrimoni exclusiu dels llecs sinó també de part de la comunitat científica. Així, per exemple Ramachandram3, prestigiós neurocientífic, parla de"Neurociència: La Nova Filosofia", o F. Crick 4, descobridor de l'ADN, explicava que: "Tu, les teves alegries i tristeses, els teus records i les teves ambicions, el teu sentit d'identitat personal i el teu lliure albir no són, de fets, de fet, res més que el comportament d'un vast conjunt cèl·lules nervioses i de molècules associades "
El to ideològic és probablement un dels trets més característics dels "Testimonis de les Neurociències", quin discurs consisteix a extrapolar aquestes disciplines com explicació dels més diversos interrogants d'allò humà (es parla per ex. de Neuroètica, Neurojurisprudencia, Neuromarketing, etc.)
Potser l'enorme divulgació (premsa, TV, etc.) i popularitat d'aquests relats comporti que siguin percebuts com una nova forma d'explicar i donar certeses expertes davant la incertesa i desorientació regnant, això si, basats en un reduccionisme mecanicista (l'ésser humà el servei de com a organisme -màquina) i cientifista, fàcil de digerir, com a via d'explicació d'allò humà i en concret de l'experiència subjectiva.
Davant l'absència de seguretats, en els diversos ordres de la vida social, aquests relats encarnats, d'una forma o d'una altra, en la quotidianitat, actuen com a bàlsam i pròtesi mental per anar tirant, doncs sinó només ens queda engrossir les xifres de la depressió5 i augmentar el consum de psicofàrmacs o assumir que la inseguretat del present i la incertesa del demà són companys habituals en el viatge de la vida (ardu i compromès treball).
Marcel Cirera
Novembre 2011
[1] Ent. a G. Lipovetsky. La Contra. La Vanguardia.12.11.11
2 Etimol. Religio>>del llatí, v.Religare (Dict. Historique de la Langue Française)
3 Ramachandram, V.(2008). Los Laberintos del Cerebro, Barcelona: La liebre de marzo.
4 Crick, F. La búsqueda científica del alma: una revolucionaria hipótesis, Barcelona, Debate, 2000.
5 Segons l' OMS, en 2010, la depressió constitueix el segon problema més gran de salut pública, després de les malalties cardiovasculars. Afecta entre el 25% y 45% de la població adulta, amb increment en nens i adolescents.
8 de nov. 2011
Assemblea de Catalunya, 40 anys (7.Nov.1971)
L'escriptor Antoni Batista digué: l'Assemblea de Catalunya va representar "un Parlament abans que tinguéssim un Parlament"
Clam per l'autodeterminació en el quarantè aniversari de l'Assemblea de Catalunya
20 de set. 2011
22 de juny 2011
Entrevista a Gilles Lipovetsky y Jean Serroy
20 de gen. 2011
Debats al CCCB: "Crisi". Territori, autoritat i drets. Saskia Sassen
http://www.ustream.tv/recorded/12098372