Relació i diàleg

En els moments del traspàs de R. Panikkar, filòsof dels diàlegs interculturals, em sembla bo recordar dues idees, per a mi rellevants en aquest moment: una la relació (interdependència) i l’altre el mateix diàleg.

El concepte de relació, i més precisament el d’interdependència, té a veure amb la vida mateixa, amb les conductes humanes i amb les percepcions que en tenim de les coses, doncs, per exemple aquestes últimes (les percepcions) tenen a veure amb el marc en el que es donen i estan vinculades amb l’observador, i la seva memòria, i l’objecte observat. És per tant, un procés dinàmic, canviant i relacional que a la vegada adquireix identitat i límits.

Sovint avui, en determinats àmbits relacionats amb les neurociències, i concretament amb el neuromarketing, es parla del funcionament del cervell com si fos una maquina per si mateixa, un ordinador o un videojoc, quan ment- cervell- cos són un tot comunicat, i per tant relacionat, interdependent i interaccional.

A cada esdeveniment que es produeix en la ment li correspon un en el cos (entenen aquest com a unitat cervell- cos). La ment i els processos psíquics són emergents, és a dir emergeixen de la interacció entre el cervell (-cos) i els estímuls, externs i interns, que incideixen sobre aquest òrgan, però que no estan en el cervell.

D’altre part, el diàleg, és una posició i una pràctica que em sembla cabdal avui en dia, com ha expressat fantàsticament Panikkar.

El diàleg comporta el reconeixement de l’Altre i com indica la seva arrel grega “per mitjà de la paraula” ("dia-logos"), i per tant utilitzar la capacitat de comunicar-nos en grup, és a dir de "posar en comú" les creences, opinions i experiències al voltant d’un tema, que a mesura que avança el procés de comunicació pot enriquir-se i enriquir-nos mútuament i, possiblement, arribar a crear un significat compartit.

En aquest sentit un diàleg de debò permet l’expressió de la riquesa de la diversitat, de la pluralitat i de la interculturalitat. Aspectes, aquests, tant mancats en moltes situacions (les relacions Israel- Palestina; Catalunya- Espanya; els fenòmens migratoris, etc.)

Gurus, coaches, i altres

Tolerar el no saber, requereix treball emocional i afectiu, requereix de l'insight i del working through. La repetició del sabut, com una innovació, és un recurs per a l'espectacle.