Comprar, llençar, comprar

L'any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: "Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis." I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament. http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3270630

http://blogs.ccrtvi.com/senseficcio.php?itemid=36638&catid=1270

Comentari a l’art. de Carles Capdevila “Potser que ens civilitzem, o prendrem mal”. ARA.cat 04/12/2010

L’entrada en escena de la força militar és un bon exemple d’una determinada visió davant les situacions problemàtiques, aquella que s’imposa per la raó de la força, aquella que deprecia la complexitat i es creu en possessió de la veritat objectiva i “evident”.
Existeixen tantes percepcions de la mateixa “realitat” com persones involucrades. Sense anar mes lluny , uns aplaudeixen la militarització i d’altres, sentim basarda.
Darrera de cada percepció de la “realitat” hi ha diferents assumpcions implícites sobre al mon. Reconèixer aquesta diversitat davant d’un fet o situació problemàtica i facilitar que aflorin i s’examinin les diferents visions ens fa més madurs socialment.
A diferència de les opinions que clamen per l’objectivisme, les evidencies i la suposada neutralitat, a mi m’agradaria que l’ARA contribuís a la diversitat per entendre la complexitat.


Marcel Cirera Amadó
Comentari a l’art. de Carles Capdevila “Potser que ens civilitzem, o prendrem mal”. ARA.cat 04/12/2010

Com Codorniu i Freixenet...en el Camp Nou

Ja sabem que el símbol va mes enllà del que se simbolitza, o d'allò que es representa, expressant tot una riquesa de sentit que pot quedar, mes o menys, oculta en la cosa simbolitzada. Així podem llegir la relació entre dues marques de cava (Codorniu i Freixenet) i dues parelles de personatges (Messi-Guardiola i Cristiano-Mourinho), que el 29-N brandaran els seus estendards en l’arena del Camp Nou.

De temps ençà l’històric de les publicitats de Codorniu i Freixenet ens mostren i representen coses diferents. Per una part, els missatges de Codorniu, amb la terra com a protagonista, el treball, la qualitat de lo ben fet, la unió d’un grup, lo proper emocional vinculat a una terra pròxima i nodridora, i també poc impactant i fins tot poc memorable, però amb una promesa d’autenticitat.

Per l’altre, Freixenet, destacant les bombolles daurades i un determinat star-system, se’ns representa en el daurat de les bombolles que s’enfilen, com les estrelles que llueixen exhibint-se a dalt dels podis, son una proclama triomfal d’aquell que es mostra com a Narcís emmirallat, és la proclama de l’alegria i la celebració de l’èxit expansiu i brillant. Culte a l’èxit i als valors individuals.

Heus ací dos estils publicitaris, dues promeses, dues trajectòries i dos esquemes de valors, quasi com la nit i el dia. Com aquests dos estils publicitaris, que expressen tarannàs i valors ben diferenciats, podríem trobar dicotomies d’aquest ordre en els diferents àmbits de la nostra vida quotidiana.

També en el mon de l’esport trobem aquestes expressions encarnades per exemple en dues parelles de gran rellevància actual, mediatica i simbòlica, com son Messi-Guardiola i Cristiano-Mourinho.

A traves dels discursos i narratives, que podem veure en els diferents mitjans de comunicació, sobre aquestes parelles de filiació (Messi-Guardiola i Cristiano-Mourinho), que semblen talment com emparentades en el seu codi genètic -cultural, patern -filial, es representen i s’hi projecten en elles dos imaginaris simbòlics, amb significats diferencials (tot i que, el pare no és mai igual que el fill) que evoquen respectivament marcs mes amplis.

Uns (Messi-Guardiola) son continguts en les seves expressions verbals i gestuals i els altres són expansius i florits. Messi, quan celebra un gol, aixeca els braços amb els dits índex cap amunt (al cel?) en senyal d’agraïment, Cristiano obre els braços, tanca els punys, treu pit amb senyal de fortalesa del gladiador vencedor.

Guardiola digué, en mig del Camp Nou, micròfon en mà, “persistirem” i prometé treball, i quan van mal dades mediaticament calla. Mourinho diu en una entrevista concedida a la revista France Football, "Gracias a Dios, me falta modestia"

Es diu de Messi que el seu joc esta en relació a l’equip i de Cristiano que l’equip juga per a ell. Guardiola diu, mes o menys, que la pedrera és tan o mes important que un títol i Mourinho sembla ser ell la pedra de toc.

En un interessant article R. Besa (“El silencio contra el ruido”. El País, 22.11.2010) escriu.: “Messi, muy introvertido, se remite al campo de futbol y a sus goles mientras Cristiano Ronaldo publicita sus mejores gestas y se agranda en los desafíos” i afegeix “Pocas veces un clásico ha encarado dos modelos tan antagónicos” i “Mourinho esta en las antípodas de Guardiola de la misma manera que Messi y Cristiano no se parecen en nada, salvo en su voracidad ante la porteria”

Aquests relats, que trobem dia a dia en els mitjans, aquestes correlacions de sentit més profundes, de fet, mouen les vides de molts, doncs son construccions mentals que projectem en els objectes i persones, identificant-nos-hi d’una manera o d’una altre.

Tornant al futbol, només afegiria que aquestes parelles també representen part de dos imaginaris, el Barça i el Real Madrid, i més enllà, com els dos caves en lo simbòlic, Catalunya i Espanya. (tema que dona molt de si). Recordo que l’enyorat M. V. Montalban deia que el Barça era com l’exèrcit desarmat de Catalunya.

Marcel Cirera
Novembre 2010

El plaer d'empassar: marques i botigues que entusiasmen

Dues noticies recents ens parlen d’alguns dels plaers mes apreciats en els temps actuals:
(TV3, 5.9.2010) "Entusiasme i eufòria per la inauguració de la primera botiga Apple a l'estat espanyol, a Barcelona. La companyia tecnològica s'ha situat, d'entrada, al centre comercial La Maquinista." http://www.3cat24.cat/video/3078010

(La Vanguardia, 2.7.2010) "La botiga Desigual de Passeig de Gràcia ha regalat, per segon dia consecutiu, peces de roba de la marca per als primers 100 clients que es presentessin en roba interior o banyador. La campanya ha estat tot un èxit de convocatòria"

Relació i diàleg

En els moments del traspàs de R. Panikkar, filòsof dels diàlegs interculturals, em sembla bo recordar dues idees, per a mi rellevants en aquest moment: una la relació (interdependència) i l’altre el mateix diàleg.

El concepte de relació, i més precisament el d’interdependència, té a veure amb la vida mateixa, amb les conductes humanes i amb les percepcions que en tenim de les coses, doncs, per exemple aquestes últimes (les percepcions) tenen a veure amb el marc en el que es donen i estan vinculades amb l’observador, i la seva memòria, i l’objecte observat. És per tant, un procés dinàmic, canviant i relacional que a la vegada adquireix identitat i límits.

Sovint avui, en determinats àmbits relacionats amb les neurociències, i concretament amb el neuromarketing, es parla del funcionament del cervell com si fos una maquina per si mateixa, un ordinador o un videojoc, quan ment- cervell- cos són un tot comunicat, i per tant relacionat, interdependent i interaccional.

A cada esdeveniment que es produeix en la ment li correspon un en el cos (entenen aquest com a unitat cervell- cos). La ment i els processos psíquics són emergents, és a dir emergeixen de la interacció entre el cervell (-cos) i els estímuls, externs i interns, que incideixen sobre aquest òrgan, però que no estan en el cervell.

D’altre part, el diàleg, és una posició i una pràctica que em sembla cabdal avui en dia, com ha expressat fantàsticament Panikkar.

El diàleg comporta el reconeixement de l’Altre i com indica la seva arrel grega “per mitjà de la paraula” ("dia-logos"), i per tant utilitzar la capacitat de comunicar-nos en grup, és a dir de "posar en comú" les creences, opinions i experiències al voltant d’un tema, que a mesura que avança el procés de comunicació pot enriquir-se i enriquir-nos mútuament i, possiblement, arribar a crear un significat compartit.

En aquest sentit un diàleg de debò permet l’expressió de la riquesa de la diversitat, de la pluralitat i de la interculturalitat. Aspectes, aquests, tant mancats en moltes situacions (les relacions Israel- Palestina; Catalunya- Espanya; els fenòmens migratoris, etc.)

Gurus, coaches, i altres

Tolerar el no saber, requereix treball emocional i afectiu, requereix de l'insight i del working through. La repetició del sabut, com una innovació, és un recurs per a l'espectacle.

Tristesa

Sa tristesa és una música austrohúngara i vermella

Alegria

Com la llum de la vida
Com un pallasso que crida
Com un assalt de felicitat
Com la ràbia d'estimar
Com un assalt de glòria
Com la llum de la vida
El magnífic crit de la tristesa boja, serena